{"id":36,"date":"2015-02-10T12:51:04","date_gmt":"2015-02-10T12:51:04","guid":{"rendered":"http:\/\/tenora.espais.iec.cat\/?page_id=36"},"modified":"2015-06-15T10:01:21","modified_gmt":"2015-06-15T08:01:21","slug":"que-ha-calgut-fer-i-que-sha-aconseguit","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/programes-de-recerca\/que-ha-calgut-fer-i-que-sha-aconseguit\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 ha calgut fer i qu\u00e8 s’ha aconseguit?"},"content":{"rendered":"

Qu\u00e8 ha calgut fer i qu\u00e8 s’ha aconseguit?<\/div><\/div><\/h2>\n

< Com funcionen?<\/a><\/p>\n

> L’equip de recerca<\/a><\/p>\n

El disseny geom\u00e8tric de la columna d\u2019aire ha implicat determinar el perfil intern\u00a0de l\u2019instrument en les diverses parts \u2013tudell \u2013on es fixa la canya-, els 2 cossos intermedis de fusta i el\u00a0pavell\u00f3 met\u00e0l\u00b7lic\u2013 i determinar la posici\u00f3, di\u00e0metre i al\u00e7\u00e0ria del forats.<\/p>\n

\"1p18\"<\/a><\/p>\n

El perfil intern \u00e9s l\u2019element que planteja el gran repte perqu\u00e8 \u00e9s decisiu en el \u201ctimbre\u201d i en la capacitat de l\u2019instrument per tocar piano<\/em> i forte<\/em>. A m\u00e9s, modificar el perfil interior no \u00e9s el mateix que modificar la posici\u00f3 i mida\u00a0del forats: cal construir un nou joc de mandrins \u2013un per al tudell, dos per buidar els dos cossos de fusta i un per a repulsar el pavell\u00f3 met\u00e0l\u00b7lic \u2013o campana\u2013, que s\u00f3n elements de cost elevat. Una vegada es t\u00e9 un perfil adequat sempre \u00e9s possible establir el conjunt de posicions i mides del forats per fer les notes.<\/p>\n

El perfil va ser dissenyat de manera que, per a les digitacions de les notes m\u00e9s greus, les tres freq\u00fc\u00e8ncies de resson\u00e0ncia m\u00e9s baixes es trobessin en una relaci\u00f3 propera a 1, 2 i 3. Les desviacions precises van ser trobades a partir de mesures fetes en tenores <\/em>de gran qualitat, com les Catroi \u2013o Soldevila\u2013 considerades els Stradivarius<\/em> de les tenores<\/em>.<\/p>\n

Pel que fa a les dobles canyes, encara no es poden dissenyar cient\u00edficament. Ha calgut rec\u00f3rrer al disseny artes\u00e0, per al qual hem tingut la col\u00b7laboraci\u00f3 inestimable de Francesc Ben\u00edtez, reconegut expert en la construcci\u00f3 de canyes per a diversos instruments musicals.<\/p>\n

Per a determinar la posici\u00f3 i mida dels forats l\u2019estrat\u00e8gia a seguir \u00e9s doble. Cal garantir l\u2019afinaci\u00f3 de l\u2019atac de les notes, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019afinaci\u00f3 de les notes mantingudes.<\/p>\n

 <\/p>\n

Pel que fa a l\u2019afinaci\u00f3 de l\u2019atac, el requisit \u00e9s l\u2019il\u00b7lustrat a la figura:<\/p>\n

\"1p19\"<\/a><\/p>\n

El per\u00edode ha de coincidir amb el temps d\u2019anada i tornada associat al forat obert corresponent, m\u00e9s el temps de resposta de la canya fins a tancar del tot despr\u00e9s d\u2019arribar la reflexi\u00f3. Aquest temps de resposta \u00e9s pr\u00e0cticament igual a una mil\u00b7l\u00e8sima de segon per a les notes del primer registre de la tenora<\/em>. En el c\u00e0lcul del temps d\u2019anada i tornada, la ubicaci\u00f3 precisa de l\u2019indret de la reflexi\u00f3\u00a0es veu influ\u00efda pel di\u00e0metre i al\u00e7\u00e0ria del forat. La velocitat de propagaci\u00f3 del so en els tubs c\u00f2nics \u00e9s la mateixa que la del so a l\u2019aire lliure.<\/p>\n

Per garantir que es mantingui afinada quan la nota es mant\u00e9, cal fer atenci\u00f3 a les freq\u00fc\u00e8ncies de resson\u00e0ncia. Cal imposar que: la freq\u00fc\u00e8ncia de la primera resson\u00e0ncia per a cada digitaci\u00f3 del 1r registre sigui adequadament propera a la de la nota, i que la freq\u00fc\u00e8ncia de la segona resson\u00e0ncia per a cada digitaci\u00f3 del segon registre sigui adequadament propera a la de la nota. Per diverses raons hi ha una desviaci\u00f3 entre la freq\u00fc\u00e8ncia de la resson\u00e0ncia que controla les notes d\u2019un registre i la freq\u00fc\u00e8ncia de la nota corresponent.<\/p>\n

Les desviacions adequades, inicialment obtingudes a partir de mesures en tenores considerades de gran qualitat, van ser finalment establertes per la condici\u00f3 d\u2019afinaci\u00f3 de les notes mantingudes.<\/p>\n

El c\u00e0lcul i el mesurament de les freq\u00fc\u00e8ncies de resson\u00e0ncia, que s\u00f3n l\u2019eina fonamental de disseny emprada, presenta el doble avantatge de la gran precisi\u00f3 en el c\u00e0lcul i en l\u2019amidament, junt amb la simplicitat del m\u00e8tode experimental.<\/p>\n

\"21<\/a><\/p>\n

En aquesta imatge es veu a Sergi Soler \u2013responsable del component experimental dels dos programes de recerca\u2013 i Jordi Campos \u2013t\u00e8cnic ac\u00fastic i tenorista, que tamb\u00e9 form\u00e0 part de l\u2019equip de recerca\u2013 mesurant les freq\u00fc\u00e8ncies de resson\u00e0ncia d\u2019un prototip de tenora<\/em>.<\/p>\n

He de recon\u00e8ixer que per portar a terme aquests programes de recerca vaig tenir la gran sort de gaudir d\u2019un extraordinari equip multidisciplinari \u2013presentat a l\u2019ANNEX\u2013que va reunir experts dels \u00e0mbits cient\u00edfic, musical i de la construcci\u00f3 d\u2019instruments. Sense la participaci\u00f3 entusiasta i competent de tot l\u2019equip, la tenora millorada i la bar\u00edtona<\/em> no haurien estat possibles. A tots ells el meu m\u00e9s profund agra\u00efment.<\/p>\n

Fent balan\u00e7 de resultats, la tenora millorada<\/em> va ser molt ben valorada en afinaci\u00f3, timbre, espontane\u00eftat\u00a0i marge din\u00e0mic, en la Trobada de tibles i tenores<\/em> que es va celebrar a l\u2019IEC el gener d\u2019aquest any. I la bar\u00edtona<\/em> ha estat acceptada pels m\u00fasics com de la fam\u00edlia de les xeremies de la cobla<\/em>, i ja va fent cam\u00ed en les seves mans. Aquest era el gran repte!<\/p>\n

\"1p20\"<\/a><\/p>\n

Com a enginyer ha estat un goig cloure d\u2019aquesta manera una enriquidora incursi\u00f3 en els \u00e0mbits de la M\u00fasica i de la F\u00edsica que ha durat 40 anys!<\/p>\n

I fins aqu\u00ed la nostra feina com a investigadors. Despr\u00e9s ha estat el torn dels m\u00fasics, amb els quals la bar\u00edtona<\/em> ha anat fent cam\u00ed aquest darrer any en diversos concerts i s\u2019ha apropat al m\u00f3n de la cobla, fins arribar al concert al Pati de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans del passat 18 de setembre amb la cobla La Principal del Llobregat, passant, entre altres, pel Concert de Fi de Curs de M\u00fasica Tradicional de l\u2019ESMUC, el concert de presentaci\u00f3 a pati de l\u2019IEC \u2013amb un grup de cinc instrumentistes que inclo\u00efa bateria i contrabaix i un programa amb obres d\u2019\u00e0mbits musicals molt diversos-, el Concert de Cap d\u2019Any de TV3 amb l\u2019Orquestra Filharm\u00f2nica de Catalunya en el qual particip\u00e0 com a solista en el \u201cTango\u201d<\/em> d\u2019Isaak Alb\u00e8niz, i, m\u00e9s recentment, un concert a Ceret per a quatre xeremies de la cobla amb motiu del Dia del Joglar<\/em>.<\/p>\n

\"fent_cami\"<\/a><\/p>\n

En el decurs d\u2019aquest trajecte, Jordi Campos ha adaptat convenientment a la bar\u00edtona un pavell\u00f3 de clarinet baix que millora la radiaci\u00f3 del so, i fa que l\u2019instrumentista el senti m\u00e9s b\u00e9, i Francesc Ben\u00edtez n\u2019ha anat millorant les canyes.<\/p>\n

D\u2019altra banda, un nombre creixent de m\u00fasics han participat en la composici\u00f3 i arranjament de peces per a la bar\u00edtona<\/em>, i d\u2019aquesta manera li han obert les portes a la m\u00fasica del nostre pa\u00eds. L\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans els agraeix profundament a tots ells la feina que han fet.<\/p>\n

anterior<\/a> | seg\u00fcent<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

< Com funcionen? > L’equip de recerca El disseny geom\u00e8tric de la columna d\u2019aire ha implicat determinar el perfil intern\u00a0de l\u2019instrument en les diverses parts \u2013tudell \u2013on es fixa la canya-, els 2 cossos intermedis de fusta i el\u00a0pavell\u00f3 met\u00e0l\u00b7lic\u2013 i determinar la posici\u00f3, di\u00e0metre i al\u00e7\u00e0ria del forats. El perfil intern \u00e9s l\u2019element que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":19,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/36"}],"collection":[{"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/36\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":484,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/36\/revisions\/484"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}