{"id":32,"date":"2015-02-10T12:50:09","date_gmt":"2015-02-10T12:50:09","guid":{"rendered":"http:\/\/tenora.espais.iec.cat\/?page_id=32"},"modified":"2015-06-12T13:35:42","modified_gmt":"2015-06-12T11:35:42","slug":"com-es-el-so-daquests-elements","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/programes-de-recerca\/com-es-el-so-daquests-elements\/","title":{"rendered":"Com \u00e9s el so d’aquests elements?"},"content":{"rendered":"

Com \u00e9s el so d’aquests elements?<\/div><\/div><\/h2>\n

< Dos programes de recerca de l’IEC<\/a><\/p>\n

> Com funcionen<\/a><\/p>\n

Els sons musicals per excel\u00b7l\u00e8ncia s\u00f3n aquells als quals es pot associar un \u201cto\u201d. I aix\u00f2 \u00e9s caracter\u00edstic dels sons peri\u00f2dics: fluctuacions de la pressi\u00f3 d\u2019aire que es repeteixen amb un cert ritme, que determina el to. El ritme, o freq\u00fc\u00e8ncia, del so s\u2019amida en Herts (Hz), que descriuen el nombre de repeticions o cicles per segon. El so del La natural de 440 Hz repeteix la fluctuaci\u00f3 de pressi\u00f3 440 vegades per segon.<\/p>\n

\"1p8\"Aquests sons peri\u00f2dics es poden descriure com la superposici\u00f3 de sons elementals, com el del diapas\u00f3,\u00a0amb freq\u00fc\u00e8ncies f, 2f, 3f, …. \u00c9s l\u2019anomenada s\u00e8rie de Fourier.<\/p>\n

Quan els m\u00e9s greus hi s\u00f3n presents, el de ritme m\u00e9s lent s\u2019anomena fonamental<\/em> i els altres, anomenats harm\u00f2nics<\/em>, tenen ritmes de vibraci\u00f3 2, 3, 4, \u2026 vegades m\u00e9s r\u00e0pids. \u00c9s a dir: en el temps que el fonamental fa una oscil\u00b7laci\u00f3, el 2n harm\u00f2nic en fa 2, el tercer 3, etc.<\/p>\n

No cal que hi siguin totes les freq\u00fc\u00e8ncies. Pot no haver-hi el fonamental, sovint poc intens i poc audible. El qu\u00e8 compta \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia de repetici\u00f3 de la fluctuaci\u00f3 de pressi\u00f3 .<\/p>\n

Si passem el so de la tenora<\/em> per un sed\u00e0s que ens destri\u00ef els components harm\u00f2nics trobem, per al Re3<\/sub> i el Re4 <\/sub>mantinguts, les dues col\u00b7leccions de components mostrades en la imatge. L\u2019eix vertical \u00e9s de la intensitat, el lateral \u00e9s el de la freq\u00fc\u00e8ncia i el de profunditat \u00e9s el del temps. Les crestes que s\u2019observen per a cadascuna de les dues notes s\u00f3n representatives del seus components harm\u00f2nics.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"1p9\"<\/a>S\u2019observa que els harm\u00f2nics del Re4<\/sub>, octava alta del Re3<\/sub>, coincideixen en freq\u00fc\u00e8ncia amb els harm\u00f2nics\u00a0parells del Re3<\/sub>. Tamb\u00e9 es veu que en totes dues notes el fonamental hi t\u00e9 una participaci\u00f3 escassa.<\/p>\n

Tanmateix, el tret m\u00e9s important \u00e9s la gran riquesa d\u2019harm\u00f2nics \u2013fins a vint-i-tants en el Re3\u2013 que cobreixen abastament la banda freq\u00fcencial de m\u00e0xima sensibilitat auditiva. Aquesta caracter\u00edstica fa que el so de la tenora<\/em> sigui molt adequat per a una dansa a l\u2019aire lliure en qu\u00e8 els sorolls poden emmascarar diversos harm\u00f2nics. Els que arriben als balladors els forneixen la informaci\u00f3 precisa del \u201cto\u201d.<\/p>\n

No \u00e9s que l\u2019o\u00efda faci aquesta an\u00e0lisi en el seu proc\u00e9s de percepci\u00f3 del to. El qu\u00e8 detecta \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia de repetici\u00f3 del so peri\u00f2dic, freq\u00fc\u00e8ncia que es mant\u00e9 encara que alguns components harm\u00f2nics s\u2019emmascarin o afebleixin<\/p>\n

Aquesta gran riquesa es pot aconseguir en instruments de doble canya de notable rigidesa que es tanca violentament. En el cas de la trompeta, la riquesa en harm\u00f2nics \u00e9s molt inferior perqu\u00e8, tot i que els llavis de l\u2019instrumentista tanquen, com que s\u00f3n tous, ho fan amb poca viol\u00e8ncia.<\/p>\n

A m\u00e9s, el conjunt d\u2019harm\u00f2nics condiciona el \u201ctimbre\u201d del so. El timbre \u00e9s la caracter\u00edstica del so que permet identificar el tipus d\u2019instrument que emet la nota, i si b\u00e9 est\u00e0 condicionat pel contingut harm\u00f2nic, hi intervenen altres factors, molt particularment l\u2019atac o inici de cada nota, que \u00e9s molt caracter\u00edstic del funcionament de cada instrument. \u00c9s l\u2019atac que ens permet identificar, com ara la intervenci\u00f3 d\u2019un obo\u00e8 que passa a fer un arpegi dins d\u2019un tutti<\/em> de gran orquestra.<\/p>\n

\"1p10\"<\/a><\/p>\n

Per a cada nota d\u2019aquests instruments, per\u00f2, el \u201ctimbre\u201d no \u00e9s \u00fanic perqu\u00e8 no ho\u00a0\u00e9s llur composici\u00f3 harm\u00f2nica, aquesta dep\u00e8n del \u201cvolum\u201d del so: \u00a0dep\u00e8n de si es toca piano<\/em> o forte<\/em>, com es pot observar en la imatge , on veiem com evoluciona la composici\u00f3 harm\u00f2nica del Do4<\/sub> d\u2019una tenora<\/em> que comen\u00e7a amb volum piano<\/em>, passa a fortissimo<\/em> i torna a piano<\/em>.<\/p>\n

Amb un volum piano<\/em> hi ha pocs harm\u00f2nics \u2013el fonamental \u00e9s inexistent\u2013 mentre que en passar a forte<\/em> la riquesa en harm\u00f2nics augmenta.<\/p>\n

Aquest lligam entre \u201cvolum\u201d i \u201ctimbre\u201d \u00e9s el que ens permet saber que una tenora toca forte<\/em> encara que la sentim fluix perqu\u00e8 en som lluny. \u00c9s com amb la veu de les persones, sabem si criden o parlen, independentment de la dist\u00e0ncia.<\/p>\n

Els sons analitzats en aquesta imatge i en l\u2019anterior van ser produ\u00efts per l\u2019extraordinari tenorista Jaume Vil\u00e0, que ens ha fet costat al llarg de les quatre d\u00e8cades de recerca.<\/p>\n

anterior<\/a> | seg\u00fcent<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

< Dos programes de recerca de l’IEC > Com funcionen Els sons musicals per excel\u00b7l\u00e8ncia s\u00f3n aquells als quals es pot associar un \u201cto\u201d. I aix\u00f2 \u00e9s caracter\u00edstic dels sons peri\u00f2dics: fluctuacions de la pressi\u00f3 d\u2019aire que es repeteixen amb un cert ritme, que determina el to. El ritme, o freq\u00fc\u00e8ncia, del so s\u2019amida en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":19,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/32"}],"collection":[{"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/32\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":467,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/32\/revisions\/467"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}