{"id":23,"date":"2015-02-10T12:42:39","date_gmt":"2015-02-10T12:42:39","guid":{"rendered":"http:\/\/tenora.espais.iec.cat\/?page_id=23"},"modified":"2015-06-12T13:26:05","modified_gmt":"2015-06-12T11:26:05","slug":"introduccio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/programes-de-recerca\/introduccio\/","title":{"rendered":"Introducci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Introducci\u00f3\u00a0<\/div><\/div><\/h2>\n

< Document sencer<\/a><\/p>\n

> Dos programes de recerca de l’IEC<\/a><\/p>\n

Pot sorprendre que uns instruments musicals hagin estat dissenyats amb els procediments de l\u2019enginyeria. Per\u00f2 un instrument musical \u00e9s un artefacte al qual s\u2019exigeixen unes caracter\u00edstiques f\u00edsiques molt precises, i aconseguir-ho \u00e9s ben propi l\u2019ofici d\u2019enginyer.<\/p>\n

\u00c9s cert que l\u2019enginyeria ha tingutpoc a dir en el disseny dels instruments de l\u2019orquestra. Se\u2019n construeixen en tan gran quantitat, que el proc\u00e9s d\u2019evoluci\u00f3 i selecci\u00f3 natural propiciat per l\u2019habilitat del constructors i l\u2019exig\u00e8ncia dels m\u00fasics els ha portat a un grau tan elevat de perfeccionament, que dif\u00edcilment l\u2019enginyeria els podria fer anar m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n

\"1p3\"<\/a><\/p>\n

Per\u00f2 en el cas dels instruments tradicionals la situaci\u00f3 \u00e9s ben diferent, at\u00e8s\u00a0que se\u2019n construeixen en menys quantitat, i perqu\u00e8 un retoc fet per a corregir una nota n\u2019afecta d\u2019altres, que caldr\u00e0 corregir. El m\u00e8tode artesanal, que es planteja una correcci\u00f3\u00a0rere l\u2019altra, porta a un proc\u00e9s iteratiu que en molts casos ha quedat lluny encara de la perfecci\u00f3 buscada.<\/p>\n

L\u2019enginyeria permet fer drecera: si es disposa del model matem\u00e0tic de l\u2019instrument, tots els canvis poden ser considerats a l\u2019hora abans de fer un prototip, i aix\u00f2 fa que amb uns pocs prototips s\u2019arribi al grau de perfeccionament cercat. No s\u2019encerta a la primera, per\u00f2, per causa dels inevitables errors de model. En el cas del redisseny d\u2019un instrument per millorar-ne algunes caracter\u00edstiques musicals, el seu model matem\u00e0tic relaciona les seves mides i par\u00e0metres f\u00edsics amb les caracter\u00edstiques ac\u00fastiques, i d\u2019aquestes en depenen les caracter\u00edstiques musicals: afinaci\u00f3, timbre, marge din\u00e0mic \u2013capacitat de tocar piano i forte\u2013,\u00a0 espontane\u00eftat \u2013que \u00e9s\u00a0la facilitat per a iniciar les notes\u2013, …<\/p>\n

\"1p4\"<\/p>\n

A partir d\u2019unes exig\u00e8ncies\u00a0musicals de millora plantejades pels m\u00fasics\u00a0cal traduir-les en canvis de les\u00a0caracter\u00edstiques ac\u00fastiques. I a partir d\u2019aquestes, d\u2019una sola tacada,\u00a0el model matem\u00e0tic ens porta a les noves mides.<\/p>\n

Reconec que, en comen\u00e7ar, aquesta traducci\u00f3 no va ser f\u00e0cil. Els m\u00fasics han anat creant un llenguatge propi per referir-se al funcionament dels seus instruments que no \u00e9s al DIEC i\u00a0que va caler descobrir.<\/p>\n

Aquest ha estat el cas de la tenora de l\u2019IEC. Com que calia porta-la a un grau molt elevat de perfeccionament exigit pels m\u00fasics \u2013i tamb\u00e9 perqu\u00e8 era la nostra primera experi\u00e8ncia en el disseny d\u2019un d\u2019aquests instruments\u2013, van caler, de fet, cinc prototips.<\/p>\n

El m\u00e8tode\u00a0de l\u2019enginyeria \u00e9s, per\u00f2, encara m\u00e9s decisiu si es tracta de crear un instrument nou condicionat per les seves caracter\u00edstiques musicals.<\/p>\n

Un instrument nou \u2013si m\u00e9s no en un \u00e0mbit musical\u2013 ha de ser acceptat inicialment, i\u00a0 aleshores els m\u00fasics n\u2019impulsen l\u2019evoluci\u00f3 fins que cristal\u00b7litza en l\u2019instrument definitiu.<\/p>\n

\"1p5\"<\/a><\/p>\n

A partir de la previsi\u00f3 de caracter\u00edstiques musicals\u00a0 per al nou instrument, es procedeix a dissenyar\u00a0el\u00a0prototip \u201czero\u201d, se n\u2018avaluen les desviacions respecte a l\u2019instrument que es cerca, i es procedeix a corregir-les.<\/p>\n

Amb pocs prototips es pot arribar l\u2019instrument ajustat a les previsions. Ara cal que aquest sigui acceptat en l\u2019\u00e0mbit musical i comenci el cam\u00ed d\u2019adaptaci\u00f3 i perfeccionament. Aquests\u00a0 \u00e9s el gran repte!<\/p>\n

Aquest ha estat el cas de la bar\u00edtona<\/em> de l\u2019IEC. L\u2019experi\u00e8ncia que hav\u00edem adquirit amb el projecte de la tenora<\/em> i el fet que en aquest cas el concepte de perfecci\u00f3 fos poc definit: nom\u00e9s calia que la bar\u00edtona<\/em> fos prou adequada per a ser acceptada pels m\u00fasics, amb el prototip \u201czero\u201d i dos m\u00e9s n\u2019hi va haver prou.<\/p>\n

Usualment en el treball de l\u2019enginyeria es troben fets tots els models matem\u00e0tics de la F\u00edsica i algorismes que calen a l\u2019hora de fer projectes. Per\u00f2 aquest no ha estat el cas a l\u2019hora de dissenyar aquests instruments musicals. Ha calgut desenvolupar diversos models i algorismes que, sorprenentment, havien quedat per fer.<\/p>\n

anterior<\/a> | seg\u00fcent<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

< Document sencer > Dos programes de recerca de l’IEC Pot sorprendre que uns instruments musicals hagin estat dissenyats amb els procediments de l\u2019enginyeria. Per\u00f2 un instrument musical \u00e9s un artefacte al qual s\u2019exigeixen unes caracter\u00edstiques f\u00edsiques molt precises, i aconseguir-ho \u00e9s ben propi l\u2019ofici d\u2019enginyer. \u00c9s cert que l\u2019enginyeria ha tingutpoc a dir en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":19,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/23"}],"collection":[{"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/23\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":461,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/23\/revisions\/461"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/tenora.recerca.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}